Vides i veus del Call : orígens i consolidació de la comunitat jueva de Vic (1231-1315) / Irene Llop i Jordana
Llop i Jordana, Irene


Vic : Patronat d'Estudis Osonencs : Societat Catalana d'Estudis Hebraics, 2019
357 p. : il. ; 24 cm (Sèrie monografies, 32) 
Tesi doctoral: L'aljama de jueus de Vic al segle XIII : orígens i consolidació de l'aljama (1231-1315).
ISBN 9788494552038 (Patronat d'Etudis Osonencs)
ISBN 9788499655062 (Institut d'Estudis Catalans)

La societat vigatana del segle XIII és una societat diversa i complexa. Per la seva qualitat de nucli comercial dinàmic, atreu persones d'altres procedències que inicialment apareixen fent negocis puntuals a Vic amb plantejaments dinàmics i actius i que posteriorment acaben establint la seva residència a la ciutat de manera permanent fins a finals del segle xiv. Tenen una particularitat: són jueus i jueves, i coexistiran durant dos segles amb la majoria cristiana de Vic. Aquest llibre és fruit de la revisió de la tesi doctoral d'Irene Llop, L'aljama de jueus de Vic al segle xiii. Orígens i consolidació de l'aljama (1231-1315), defensada l'any 2006 a la Universitat de Barcelona, que ha estat actualitzada i enriquida amb les troballes i aportacions dels darrers anys. L'estudi comença amb un estat de la qüestió dels treballs sobre la comunitat jueva vigatana i continua amb l'anàlisi de les fonts documentals, arqueològiques i iconogràfiques. A partir d'aquí, l'estudi se centra en l'estudi del call i els seus elements, de les persones que formen la comunitat -els jueus i les jueves de Vic-, de les seves activitats econòmiques, de l'organització de la comunitat, dels seus aspectes culturals distintius i de les seves vicissituds històriques en el període en què formen part de la societat vigatana. El llibre inclou també un conjunt de materials complementaris, amb un annex que aporta quadres, gràfics, arbres genealògics i índexs, així com un apèndix documental amb els documents més rellevants i suggeridors de la història de la comunitat jueva vigatana. (Editorial).

Espais públics i espais privats del call jueu de Vic : evidències documentals i arqueològiques / Imma Ollich i Castanyer, Irene Llop i Jordana
Ollich i Castanyer, Immaculada


En: Ausa. Vic. vol. XXVII, núm. 177 (2016) , p. 481-506 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest treball aprofundeix en la identificació, descripció i estudi dels espais públics i privats de la comunitat jueva de Vic. La interpretació de la documentació escrita es contrasta amb les evidències arqueològiques (positives i negatives) per tenir un coneixement més acurat de l'espai que va ocupar aquest grup. L'estudi aporta noves dades sobre el call, la sinagoga i el cementiri, i la localització d'un possible micvé i d'un forat de mezuzà.

Diplomatari del fons de pergamins medievals de l'Arxiu Parroquial de Roda de Ter / Irene Llop i Jordana, Núria Sadurní i Puigbó
Llop i Jordana, Irene


Roda de Ter : Museu Arqueològic de l'Esquerda, 2017
271 p. : il. col. ; 21 cm (Berikars, 3) 
ISBN 9788469781753

Les Relacions entre les comunitats jueves de Vic i Girona (s. XIV) / Irene Llop i Jordana
Llop i Jordana, Irene


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. Vol. 42 (2001)
Notes a peu de pàgina.

Les Masies de Voltregà : un riu d'història / Carles García Hermosilla, Carles Crosas, Irene Llop, [et al.] ; fotografies de Carles Martorell



Vic ; Masies de Voltregà ; Manlleu : Eumo : Ajuntament de Les Masies de Voltregà : Museu Industrial del Ter, 2010
258 p. : il.; 21 cm
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788497663861

Les Masies de Roda i el patrimoni religiós : recull històric i arquitectònic / Irene Llop i Núria Sadurní
Llop i Jordana, Irene


Les Masies de Roda : Ajuntament de les Masies de Roda, 2012
208 p. : il. ; 24 cm
Bibliografia.
ISBN 9788469531006

Malars : de molí fariner a colònia industrial / Irene Llop i Jordana, Núria Sadurní i Puigbò
Llop i Jordana, Irene


[Vic] ; [Gurb] ; [Manlleu] : Eumo : Ajuntament de Gurb : Museu del Ter, 2015
145 p. : il. ; 21 cm (La Turbina, 6) 
ISBN 9788497665407

A la devesa on conflueixen el riu Gurri i el riu Ter, en el terme municipal de Gurb, s'alcen els edificis de l'antiga fàbrica i colònia de Malars. Aquest conjunt, actualment en desús, es testimoni silenciós d'una llarga història que comença, com la de tantes altres fàbriques de riu, amb un molí fariner. El llibre, de les historiadores osonenques Irene Llop i Jordana i Núria Sadurní i Puigbò, fa un repàs de la història de la creació d'aquell primer establiment pre-industrial durant el segle XVI; del procés pel qual a principis del segle XIX, protagonitzant el procés d'industrialització a Osona a les vores del Ter, es va convertint en un enclavament industrial important del sector del tèxtil; i de la consolidació i definitiu tancament de la filatura, dirigida pels industrials manlleuencs Rifà, durant el segle XX.

Noves dades de l'activitat dels jueus de Vic al Cabrerès (1345-1348) / Irene Llop i Jordana
Llop i Jordana, Irene


En: Ausa. Vic. vol. XXVI, núm. 172 (2013) , p. 287-302 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

L'estudi del Registre de la Cúria del Cabrerès aporta noves dades per conèixer l'activitat de la comunitat jueva de Vic en aquesta zona a l'època de la Pesta Negra, complementant les dades de l'últim llibre de la sèrie de Libri iudeorum conservats a l'Arxiu Episcopal de Vic.

Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Casserres / edició i estudi a cura d'Irene Llop



Barcelona : Fundació Noguera, 2009
2 vols. (1064 p.) ; 24 cm (Diplomataris, 44-45) 
Textos en llatí i català.
ISBN 9788497798211

El monestir de Sant Pere de Casserres és l'únic cenobi benedictí fundat a la comarca d'Osona la presència del qual ha deixat un important llegat artístico-monumental i un ric llegat documental. Els seus inicis es remunten a una donació comtal l'any 1005 i després de la seva unió a Cluny (1079), vindria una època d'expansió que començaria a decaure al segle catorzè. La seva annexió al Col·legi de Betlem el 1573 va durar fins a l'expulsió dels jesuïtes, moment en el qual es van confiscar els seus béns i l'arxiu que havien creat durant segles per gestionar i explotar el patrimoni, a banda de la vida en comunitat, es va dispersar. Aquest diplomatari reuneix 1074 documents entre els segles X i XIV que es troben principalment a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, l'Axiu Comarcal d'Osona, l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic i l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

L'Aljama de jueus de Vic al segle XIII: Orígens i consolidació de l'aljama (1231 - 1315) / Irene Llop Jordana; dirigida per Immaculada Ollich Castanyer
Llop i Jordana, Irene


Dirigida per: Ollich Castanyer, Immaculada. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 2005

L'Economia dels jueus de Vic al segle XV a través del préstec: el Liber Judeorum, 1341 - 1354 / Irene Llop i Jordana; dirigida per Inma Ollich i Castanyer
Llop i Jordana, Irene


Dirigida per: Ollich i Castanyer, Imma. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 1998
280 f. : il. col., map., gràf.
Tesi de llicenciatura. Notes.

Aportacions a l'estudi de l'aljama de jueus de Vic al segle XIII / Irene Llop i Jordana
Llop i Jordana, Irene


En: Ausa. Vic. Vol. XXI, núm. 152 (2003) , p. 143-150

Una Ketubà inèdita a l'Arxiu Episcopal de Vic / Irene Llop i Jordana
Llop i Jordana, Irene


En: Ausa. Vic. Vol. XIX, núm. 144 (2000) , p. 55-60

L'Economia dels jueus de Vic al segle XIV a través del préstec: el Liber Judeorum 1341 - 1354 / Irene Llop i Jordana
Llop i Jordana, Irene


Dirigida per: Ollich i Castanyer, Imma. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 1998
286 p. : gràf., map. ; 30 cm
Bibliografia. Notes i fonts. Inclou un apèndix documental amb quadres i gràfics, arbres genealògics, índex onomàstic i termes hebreus.

Estat de la qüestió dels estudis sobre els jueus de Vic. Primer es fa referència a les fonts utilitzades. En segon lloc es tracta el context històric. El tema principal de l'estudi són els aspectes econòmics. Dins aquest apartat es tracta els prèstecs, els creditors i els deutors. Com a conclusions: els préstecs són un negoci que estava a mans d'algunes famílies de Vic, tot i que també intervenien alguns prestadors puntuals de Vic o d'altres comunitats. La pagesia és el grup social que demana més préstecs, solen ser de quantitats baixes i a curt termini. Estan molt lligats al cicle agrari. Es veu com no hi ha préstecs en espècie. Al segle XIII es passa d'un economia agrària d'autoproducció a una de base monetària. Sembla que els préstecs estiguin monopolitzats per unes famílies jueves benestants.